És una abella solitària que es pot identificar, entre altres caràcters, pel color blau-grisós dels ulls, la presència de només dues cel·les submarginals a les ales anteriors i el seu primerenc període de vol entre finals d’hivern i principis de primavera. Com totes les espècies del gènere Eucera, els mascles presenten unes antenes que criden l’atenció en ser molt més llargues que les de les femelles. Ambdues fotos corresponen a mascles.
E. nigrilabris es distribueix principalment al voltant de l’àrea Mediterrània i es troba adaptada a molts tipus d’hàbitat. Visita una gran varietat de flors: crucíferes -com ara la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)-, labiades, oxalidàcies, compostes, boraginàcies i és una de les pol·linitzadores de l’orquídia Ophrys tenthredinifera. Forma colònies de nius en terrenys sorrencs fàcils d’excavar com talussos i petits barrancs. Els nius són parasitats per les abelles Nomada agrestis i possiblement Sphecodes rubripes.
[fotos Xavier Adot]