L’abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis) és la primera abella exòtica que s’establí a Europa. Va ser detectada per primer cop al sud de França, a prop de Marsella, l’any 2008. No és la primera vegada que aquesta abella solitària fa el salt des de l’Àsia oriental (Xina, Japó, Corea i Taiwan), doncs al 1994 ja va arribar a Carolina del Nord, als Estats Units. L’expansió en ambdues destinacions ha estat ràpida. A la península ibèrica va ser detectada per primera vegada a Catalunya l’any 2018. Hom creu que els punts d’entrada a les noves terres han estat els ports, per mitjà del transport marítim de fusta que contenia nius d’aquesta abella. Un cop arribada s’ha anat expandint per carretera i s’ha refugiat a les àrees urbanes o urbanitzades on nidifica utilitzant els forats que troba a la fusta, als talussos i als maons dels edificis. A més, a les àrees arbrades d’aquests indrets troba el pol·len i els nèctar necessaris per alimentar a les seves cries, principalment a partir d’arbres ornamentals exòtics procedents de la mateixa àrea d’origen com la sòfora o acàcia del Japó (Styphnolobium japonica) o la troana (Ligustrum lucidum).
La femella de l’abella gegant de la resina mesura entre 20 i 25 mm, mentre que el mascle fa entre 13 i 20 mm, i per ara és el megaquílid més gros de la nostra fauna. En ambdós sexes el cos és cilíndric, amb la cutícula de color negre i una pilositat marró carbassa localitzada principalment al mesosoma i al primer terguit. Ambdós sexes presenten també pèls negres i curts després del segon segment del metasoma, especialment als costats i al seu extrem final, i al cap. Als primers terguits també pot aparèixer una fina pilositat blanca que forma franges estretes. Les ales són fumades, amb la base de color marró groguenc que s’enfosqueix gradualment cap a la punta amb tons morrons, i tenen la venació negra. Els mascles, a diferència de les femelles, tenen pèls curts de color marró groguenc al cap i l’extrem posterior del seu metasoma és truncat i quadrat, mentre que l’extrem del metasoma de les femelles és gairebé cònic. Tot plegat fa que no sigui una abella especialment vistosa.
La nidificació de l’abella gegant de la resina té lloc en diversos tipus de cavitats ja existents en arbres vius o morts, com per exemple en cavitats fetes per l’abella fustera (Xylocopa violacea), en talussos o als forats de maons. Els envans de les cel·les de cria es fan amb resina de pi que amb paciència la femella extreu amb les seves potents mandíbules. Al fons de cada cel·la col·loca boletes de pol·len i un únic ou. Finalment la cavitat és segellada amb una paret d’argila.
El període de vol d’aquesta espècie va de juny a setembre. Megachile sculpturalis és una espècie polilèctica que freqüenta plantes de les famílies Asteraceae, Caprifoliaceae, Fabaceae, Lamiaceae, Lythraceae, Malvaceae, Oleaceae, Rosaceae, Sapindaceae i Scrophulariaceae. Malgrat la seva mida, no és una espècie agressiva per a l’home ni per a altres abelles.
Les fotos que exposem es van realitzar el 10 de juliol de 2025 a prop de La Monjoia (Moià) i pertanyen a un exemplar mascle que estava visitant unes flors de gratabous (Centaurea scabiosa ssp.scabiosa).
[fotos Xavier Adot]