

Osmia bicornis (= O.rufa) és una de les espècies d’abella solitària que fa nius de fang, una abella constructora de la família Megachilidae.
O.bicornis s’assembla molt a O.cornuta i a O.ferruginea presents també a les comarques centrals de Catalunya. O.bicornis té la pilositat del tòrax, del cap i de les potes de color clar, blanquinós o de palla i la de l’abdomen de color daurat o ataronjat, mentre que O.cornuta té la pilositat del tòrax també ataronjada i O.ferruginea té tota la pilositat de color intens de rovell.
O.bicornis, com totes les espècies d’Osmia, mostra dimorfisme sexual. La femella és de mida més gran, té un parell de banyetes a la cara -d’aquí l’adjectiu específic bicornis– i pilositat a l’abdomen abundosa i ordenada en raspalls que a la cara ventral esdevenen les escopes pel transport del pol·len. Els mascles són de mida menor, no tenen les banyetes a la cara, el seu abdomen no és tan pilós i les seves antenes són més llargues. La imatge 1ª mostra una femella probablement d’O.bicornis; caldria però veure-li la cara i comprovar la presència de les banyetes per confirmar la identificació de l’espècie.
O.bicornis és un pol·linitzador excel·lent i, a la vegada, un gran ceramista; l’acumulació d’una quantitat ingent de pol·len groc agrumollat amb nèctar que mostren les imatges dels nius trencats n’és testimoni. Noteu també als nius 1er, 4rt i 5è, començant a comptar per l’esquerra, la presència de la larva d’un blanc translúcid. O.bicornis també pot construir els seus nius de fang a l’interior de tiges buides de canyes, tal com sol fer O.cornuta.
O.bicornis es troba sobretot allà on hi ha pomeres o d’altres arbres fruiters. Els adults volen a la primavera, coincidint amb el període de floració dels fruiters. És aleshores quan la femella construeix els nius de fang. Les larves, una per niu, es desenvolupen a l’interior del niu alimentant-se del pol·len i el nèctar recollits. Passen per la fase de pupa i esdevenen abelles adultes a la tardor, però romanen dins del niu tancat durant tot l’hivern. A la primavera següent, l’abella adulta trenca la paret de fang del niu i inicia la vida a l’exterior.
[fotos Eva Sallés]