Megachile centuncularis és una de tantes abelles «talladores de fulles». Aquest nom popular és perquè construeixen les parets de les cel·les de cria amb trossets de fulles que pacientment retallen amb les seves mandíbules alhora que deixen unes marques circulars característiques als limbes foliars de plantes silvestres i de parcs i jardins com ara rosers (Rosa sp.), lilàs (Syringa vulgaris), xuclamels (Lonicera sp.) etc. Aquestes construccions es fan a l’interior d’un buit present a la fusta morta o a la tija d’una planta.
M. centuncularis és un megaquílid de mida mitjana, entre els 11 i 12 mm de longitud. Les femelles tenen unes bandes terminals de pilositat marró groguenca als terguits que són amples als extrems però que s’estrenyen progressivament fins a quedar interrompudes. Al metasoma, l’escopa ventral és de color taronja groguenc fort. Els mascles són bastant semblants a les femelles però fàcils de distingir perquè no tenen l’esmentada escopa. Ambdós sexes visiten únicament les inflorescències d’asteràcies (Asteraceae) i fabàcies (Fabaceae). A les fotos 2ª, 3ª i 4ª es veu una femella sobre una cerverina (Catananche caerulea), mentre que a la foto 1ª s’observa un mascle sobre una Centaurea jacea.
M. centuncularis té dues generacions al llarg de l’any i els adults s’observen de maig a setembre. Com moltes altres abelles pot ser parasitada per abelles cucut del gènere Coelioxys (Megachilidae). Viu a la regió holàrtica, en hàbitats oberts com els límits i clarianes forestals, zones amb plantes ruderals o pastures. A Europa és present principalment a la seva àrea occidental i central.
[fotos Xavier Adot]