Centaurea jacea

Centaurea jacea subsp. vinyalsii

Centaurea jacea subsp. vinyalsii és una herba amb la base llenyosa, perenne, de poc més de mig metre d’alçada i que pertany a la família compostes. Viu als prats frescals i boscos clars, preferentment de llocs alts. Centaurea jacea té capítols d’uns 2 cm, protegits per bràctees que consten de dues parts, una base verda que no es veu al quedar tapada pel parell de bràctees imbricades que té més amunt i un apèndix superior escariós, de color marró clar, obert com un ventall irregular i que és l’única part visible si no es dissecciona el capítol. Les flors són d’un bonic color purpuri, en tub estret i finalment obert en una estrella de 5 pètals. Les flors de l’exterior del capítol solen ser més grosses. Les fulles són simples i enteres –un altre tret que diferencia Centaurea jacea de la majoria de congèneres- de forma ovada o lanceolada d’1 o 2 cm d’amplada i amb pecíol curt o absent. Centaurea jacea floreix a finals d’estiu.

El gènere Centaurea comprèn en total unes 500 espècies; és un dels més extensos i testimoni de l’èxit evolutiu de les plantes de la família Asteridae o compostes. No és estrany doncs que al Bages n’hi visquin unes quantes. El gèn. Centaurea es caracteritza pels seus capítols grossos i amb receptacle en forma de copa, com carxofes, coberts per un involucre de bràctees o esquames amb la punta acabada en un apèndix de morfologia variable, a vegades punxós, particular de cada espècie.

[fotos Jordi Badia]