L’àguila marcenca (Circaetus gallicus), coneguda en castellà com a águila culebrera, és una àguila de mida mitjana que al març o l’abril arriba a Catalunya on passa només l’estiu i que s’alimenta de serps; ambdós noms populars són per tant ben descriptius.
Té un cos potent i un cap gran, semblant al d’un mussol, amb ulls d’iris grocs en posició més aviat frontal. El plomatge té colors contrastats, marró fosc al dors i blanc a la part ventral incloent la cara interior de les ales. En vol destaca aquest to clar ventral. Com és norma entre les aus rapinyaires, la femella és més grossa que el mascle.
L’àguila marcenca fa un niu de branques entreteixides a la capçada d’un arbre alt i dens, que sol refer d’un any a l’altre. El mascle s’encarrega de construir el niu. L’àguila marcenca és estrictament migratòria; el mes de setembre emprèn un viatge que la durà fins a les sabanes del sud del Sàhara on s’estarà durant l’hivern. És fàcil observar l’àguila marcenca en pas migratori.
L’àguila marcenca vola lentament mentre observa des del cel, buscant preferiblement una serp de mida gran, sinó un llangardaix o bé una sargantana o un amfibi. Quan veu una serp, s’hi llança, l’atrapa amb les urpes esmolades, la mata d’un cop de bec al cap i poc a poc se l’empassa. Si l’adult està criant el seu poll únic, de tornada al niu regurgitarà la serp encara sencera que ha guardat al pap perquè sigui el poll qui finalment se la mengi. L’àguila marcenca controla les poblacions de serps, que no tenen cap altre depredador tan especialitzat.
L’àguila marcenca, sense ser abundant, està ben distribuïda per les àrees boscoses de Catalunya.
[fotos Jordi Badia, d’un exemplar en captivitat al Zoo del Pirineu]