L’alfals o userda (Medicago sativa) és l’herba de la família papilionàcies farratgera per excel·lència. Viu durant uns quants anys, sense créixer gaire més enllà del mig metre d’alçada. Es cultiva per segar-la quan encara és verda unes quantes vegades durant la mateixa temporada, ja que creix de pressa amb les pluges o el reg i rebrota fàcilment. A la vegada que es cultiva, l’alfals es troba espontani o naturalitzat a les vores de camins i als prats alterats. Requereix un mínim d’humitat per créixer bé.
L’alfals és una herba de color verd blavís, amb fulles trifoliades i folíols estrets, d’1 cm de longitud, dentats només a la part apical. Fa raïms ovals de flors papilionades amb pètals violacis. Allarga la florida durant mesos, mentre els temps es mantingui favorable. El llegum s’enrotlla com un cargol (foto 2ª).
L’alfals és una de les herbes més freqüents als prats humanitzats de la comarca de Bages, des dels ambients agrícoles fins als viaris i als parcs urbans. Al Bages, el nom popular sol pronunciar-se “aufals” o “ufals”.
Vegeu la cuca negra de l’alfals (Colaspiderma barbarum), l’escarabat crisomèlid que s’alimenta en exclusiva de fulles d’alfals ocasionant greus pèrdues al conreu.
[fotos Jordi Badia]