La generació asexuada de l’himenòpter Andricus quercustozae, de la família Cynipidae, ocasiona el cecidi més gran que es pot trobar als roures a Catalunya. El cecidi és una esfera de 20-40 mm de diàmetre, de consistència dura, amb un bony en posició apical i alguns bonys més, de mida menor i forma més cònica, vagament disposats en una corona al voltant del pol apical en una posició equivalent a la del tròpic de Capricorn a la Terra. El color de la superfície és un bru brillant que s’apaga amb el pas del temps. El cecidi és el resultat de la deformació d’un borró. Al centre de l’esfera hi ha un lòcul petit, en el qual viu la larva durant 2 anys, abans d’emergir com a adult. La sortida de l’adult es revela per la presència d’un orifici circular d’1 mm de diàmetre. El cecidi també pot hostatjar altres larves inquilines, d’altres espècies.
Andricus quercusozae pot afectar qualsevol espècie de roure, els Quercus caducifolis.
Hem observat el cecidi d’Andricus quercustozae per primera vegada a les comarques de Bages i Moianès als roures de fulla petita (Quercus faginea) portats d’un viver de Valladolid (Castella i Lleó) per l’empresa manresana Catgrass Import SL i plantats a l’entorn del polígon industrial Berenguer II, a Cabrianes (Sallent), en el què és un clar exemple de com involuntàriament es propaguen noves plagues amb el comerç a distàncies llargues de plantes i altres organismes vius.
[fotos Xavier Adot i Jordi Badia]