La riera Gavarresa té la capçalera al municipi d’Alpens, a la comarca d’Osona, travessa el Lluçanès en sentit de nord-est a sud-oest, entra al Bages per Avinyó i conflueix al riu Llobregat a la zona humida de La Corbatera.
Avall d’Avinyó rep per l’esquerra la riera d’Oló, lleugerament salada per l’existència de la font Salada d’Oló, i per la dreta el torrent Salat d’Avinyó, decididament salat. Ambdues surgències salades tenen origen natural per l’anticlinal d’Oló que apropa la formació geològica Cardona a la superfície. Com a conseqüència, la riera Gavarresa aboca al Llobregat aigua amb una salinitat d’entre 300 i 600 mil·ligrams de clorur per litre, excepcionalment més alta en períodes de molta secada, que suma a la que el riu ha incorporat al passar per Balsareny i Sallent degut a la mineria de potassa.
La riera Gavarresa limita, en el tram més baix, entre els termes de Sallent i Artés. Aquí talla el vessant de Fucimanya en un llarg penya-segat que mostra lutites vermelles continentals i que es va establir com l’estratipus de la formació geològica Artés.
El llibre “La Catalunya rebel – 13 itineraris per la vall de la Gavarresa” de Josep Montoya i Pol Huguet convida a l’excursió a peu per aquestes terres que han estat escenari de bandolerisme, revoltes populars i batalles a les guerres carlines.
A la imatge 1ª, la riera Gavarresa al tram on per la dreta esculpeix la llarga cinglera considerada l’estratotipus de la formació Artés i per l’esquerra la vall s’eixampla per esdevenir la plana d’Artés. La imatge 2ª mostra la vall de la Gavarresa al tram d’Horta d’Avinyó; noteu la presència d’arbres de ribera, desfullats a l’hivern. La imatge 3ª il·lustra la riera Gavarresa a Artés, on creua la carretera C-25, l’eix transversal de Catalunya, ja a prop de la desembocadura al Llobregat.