L’anyol o castanya de terra (Conopodium majus ssp.ramosum) és una herba perenne de la família umbel·líferes, delicada i fina, que floreix a l’estiu a les clapes de prat entre roquissars de les obagues. Té un tubercle del qual cada any en surt una nova tija verda que s’enlaira un o dos pams, amb fulles només a la part alta. Aquestes fulles són 2 o 3 vegades pinnades per acabar en lacínies planes. A l’extrem de les tiges es formen umbel·les compostes de 6-8 radis i amb, com a màxim, dues bràctees lineals i caduques a la base. Tant la umbel·la en conjunt com cadascuna de les umbèl·lules tenen forma el·líptica o semiesfèrica, no pas ben plana. Les flors són íntegrament blanques i, al ser petites en relació a la longitud dels radis, conformen una umbel·la poc densa. Els fruits tindran forma allargada i arquejada, més amples de baix que de dalt i amb costes longitudinals.
L’anyol és una planta localment comuna a la comarca de Bages que es troba particularment a les obagues dels dos parcs naturals, el de Montserrat i el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
El nom popular de castanya de terra es refereix al tubercle, de la mida i la forma d’una castanya. Els senglars fotgen el terra per trobar-los.
[fotos Jordi Badia]