L’apagallums, bufallums o matallums (Sisymbrium irio) és una herba anual de la família crucíferes, una de les primeres a sortir a la primavera, que s’acosta al mig metre d’alçada.
Les fulles de la base –a la imatge 2ª- són grans, amb un nervi central blanc i ample i un limbe imparipinnat compost de 5-8 parells de lòbuls o folíols laterals irregulars, aguts i dirigits enrere i un lòbul terminal més gran; les fulles caulinars són una rèplica de les basals a menor escala i amb menys lòbuls. Es ramifica en tiges d’uns 2-5 mm de diàmetre, verdes, discretament piloses, esveltes i acabades en raïms afil·les que creixen a mesura que més i més flors noves s’obren per l’àpex. Aquestes flors són petites, amb pètals groc pàl·lid d’uns 3 mm. Ben aviat les flors fructifiquen en síliqües llargues i estretes d’uns 4 cm de longitud per només 1mm d’amplada on queda espai només per una renglera de llavors, sostingudes per un pedicel encara més fi d’1 cm de llarg. Les síliqües maduren i s’allarguen ràpidament mantenint-se erectes i separades de l’eix de la inflorescència pel pedicel, de manera que les flors queden sempre sobrepassades per les llargues síliqües situades a sota.
L’apagallums viu en terres remogudes i nitrogenades, preferentment en ambients urbans. És una planta comuna. Les fulles tendres són comestibles, però més amargants que les dels créixens.
Segons la tradició, les seves infusions serveixen per combatre la tos, l’afonia i l’escorbut.
[fotos Jordi Badia]