L’aranya de jardí o de la creu (Araneus diadematus [= Epeira diadema]) és una magnífica aranya i una prodigiosa teixidora.
El cos és de color general bru o ataronjat, amb tot de taques blanques ben delimitades que al dors dibuixen vagament la forma d’una creu de Sant Jaume. Les taques que formen els braços de la creu poden ser més grans o petites o fusionar-se entre elles, però la taca circular al centre de la creu es manté sempre. L’aranya de jardí té el cos eriçat de pèls clars esparsos i gruixuts, com pues. La femella -a les imatges- és molt més gran que el mascle.
La típica teranyina de captura que construeixen les femelles és un esplèndid treball geomètric, gran, posat en vertical i suportat entre els arbustos, amb un centre, uns 30 radis equidistants i teixida interiorment per un fil en espiral estreta, d’aparença concèntrica, que s’eixampla a les voltes exteriors. Al costat de la teranyina de captura, la femella teixeix un cubilet de fils densos on s’amaga esperant que una presa quedi atrapada a la teranyina, o que un mascle s’acosti a molestar-la. L’exemplar d’aranya de jardí de que mostra la foto 1ª ha capturat una presa que guarda embolicada amb fil de seda.
L’aranya de jardí té una gran amplitud ecològica; viu des de terra baixa fins a alta muntanya, i ocupa tant jardins i llocs humanitzats com espais ben naturals. És també una aranya freqüent. El seu cicle vital dura dos anys.
A l’aventura L’estel misteriós, Tintín veu a través del telescopi de l’observatori astronòmic una gegantina aranya peluda al meteorit que s’acosta a gran velocitat per impactar contra la Terra i que presagia la fi del món. És una Epeira diadema que, aliena a les tribulacions de Tintín, passeja damunt de la lent del telescopi.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª), Jordi Badia (2ª), Montserrat Porta (3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]