Elaeagnus x ebbingei (= Elaeagnus x submacrophylla) és un arbust gran, de fulles perennes, ovades i discolors, verdes a l’anvers i argentades al revers, plantat en jardins i a vegades subespontani, i parent de l’arbre del paradís (E.angustifolia). Elaeagnus x ebbingei és una espècie híbrida originada a partir d’E.pungens i E.macrophylla, per a la qual no coneixem cap nom popular i que podríem anomenar arbust del paradís. Elaeagnus x ebbingei manté essencialment la morfologia d’E.pungens, amb la notable diferència que les branques d’E.ebbingei són inermes mentre que les d’E.pungens tenen espines.
Si no es retalla, E.ebbingei assoleix un port arbustiu dens del voltant de 3 metres d’alçada per 2 metres d’amplada. Les seves fulles es disposen alternes. Aquestes fulles són simples, amb pecíol de 10-15 mm i limbe coriaci, ovat d’uns 50 x 30 mm, amb el marge irregular i ondulat. E.ebbingei, com la resta d’arbres i arbustos de la família eleagnàcies, té pèls o tricomes esquamiformes, o sigui en forma d’ombrel·la. E.ebbingei té 2 tipus de tricomes esquamiformes: marró xocolata i argentats. Els tricomes marrons cobreixen les branques joves, els pecíols i el nervi central ressaltat al revers de les fulles, i a més a més apareixen com puntets disseminats al revers de les fulles i a la cara exterior de l’embolcall floral. Els tricomes argentats, de mida menor i més aplicats, cobreixen completament el revers de les fulles. A conseqüència dels tricomes, les fulles són elegants amb la cara superior verda (foto 2ª) i la inferior platejada amb reflexos daurats i puntets marrons (foto 3ª).
Les flors neixen a l’hivern, solitàries o en grupets de fins a 3 a l’axil·la de les fulles. Consten d’un peduncle curt, d’un sol embolcall floral en forma de tub de color blanc acabat en 4 puntes triangulars o sèpals, 4 estams que alternen amb els sèpals i un sol pistil (foto 5ª). El fruit és una drupa d’uns 15 mm, comestible, de forma similar a una oliva (foto 6ª).
E.ebbingei és un arbust especialment rústic que no requereix atencions i que suporta bé la sequera. En jardineria s’utilitza principalment per fer tanques amples -mínim d’1 metre- i espesses que delimitin espais. E.ebbingei manté una població gran, originalment plantada i en expansió, al parc del Congost a la riba del Cardener a Manresa. És probable que E.ebbingei segueixi l’expansió per l’entorn de Manresa mercès a la dispersió de fruits i llavors per ocells.
[fotos Jordi Badia]