Arctia villica (= Epicallia villica) és una arna poc freqüent, però que no passa desapercebuda ni per la seva mida, entre 45 i 60 mm amb les ales ben desplegades, ni per la seva coloració. Les ales anteriors són de fons negre amb taques d’un color cremós. Les ales posteriors, més difícils d’observar, són de fons groc ataronjat amb taques negres. El cos de l’arna és robust i pelut, de tòrax negre i abdomen vermellós ataronjat. És una espècie de costums crepusculars, encara que la femella se la pot observar de dia, de vegades reposant damunt d’una fulla o en una paret, com s’observa a les fotos 1ª i 2ª. Se les veu volar de maig a juliol, amb una única generació anual.
Les erugues -foto 3ª- són de color negre amb flocs de pèls eriçats llargs, de color bru, però el cap i les potes són de color vermellós fosc. Poden assolir una longitud d’uns 50 mm. S’alimenten d’una gran varietat de plantes herbàcies, per tant són polífagues, però principalment de pixallits (Taraxacum officinale), plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), ortigues mortes (Lamium sp.) i esbarzers (Rubus sp.).
[fotos Xavier Adot (1ª), Inés Algaba (2ª) i Jordi Badia (3ª)]