Aristolòquia llarga

Aristolochia longa

L’aristolòquia llarga (Aristolochia longa) és una herba enfiladissa de la família tropical de les aristoloquiàcies que posa la nota exòtica als boscos de ribera i canyars on viu. Té un tubercle allargat clavat a terra, d’on neixen tiges sinuoses que s’enfilen com a màxim fins als dos pams. Les fulles són peciolades, amb un limbe triangular amb les puntes arrodonides i la base en cor, llises, de marge enter i nerviació palmada, semblants a fulles de monocotiledònies de la família aràcies. Les flors neixen solitàries a l’axil·la de les fulles, amb un peduncle tan llarg com el pecíol de la fulla corresponent. Tenen un sol embolcall floral que forma un tub d’uns 3 cm de color entre verd i bru, engruixit a la base on té un ovari ínfer i esbiaixat a l’obertura. A l’interior del tub hi ha pèls retrorsos per dificultar la sortida de l’insecte que hi pugui caure i assegurar que compleixi la funció pol·linitzadora que se li ha encomanat. L’olor de les flors és desgradable, però atrau les mosques. Un cop l’estigma ha estat pol·linitzat, es desencadena la maduració dels estams; és un cas de proterogínia. Acabada la fase de pol·linització, la punta del tub es doblega tapant la boca d’entrada. El fruit és una càpsula verda, en forma de pera o melonet, que s’obre per sutures longitudinals.

A les brolles de la comarca de Bages viu una espècie parenta, la pistolòquia (A.pistolochia), més comuna. Es diferencia per les fulles de color grisenc, ondulades i amb dentat irregular al marge, i per les flors amb l’extrem del tub més allargat. Ambdues espècies d’Aristolochia alimenten en exclusiva les erugues de la papallona Zerynthia rumina. Les plantes del gènere Aristolochia tenen alcaloides tòxics. Per aquest fet s’havien utilitzat amb propòsit medicinal i risc evident. El tubercle d’ A.longa s’investiga com a possible font d’alcaloides destinats a combatre alguns tipus de càncers.

[foto Efrem Batriu].