L’arna dels fruits secs o arna índia de la farina (Plodia interpunctella) és una arna petita, d’uns 16-18 mm d’envergadura alar, que es veu a les cuines i armaris que guarden menjar.
L’arna adulta té un vol erràtic, mentre que en repòs adopta la postura en forma triangular que mostra la imatge. Té colors indefinits -beix, marró fosc, bronze, gris…- repartits en 3 franges transversals: el cap i el tòrax foscos, la part anterior de les ales i de l’abdomen clars i la part posterior de les ales i de l’abdomen altra vegada foscos. En aquesta darrera franja fosca combina tons bronze i marró que cal observar al detall. Les ales acaben en un serrell. Les potes del segon parell tenen una característica ramificació dirigida cap endins. Els adults solen volar de nit. Són atrets per la llum artificial, com tantes altres arnes, però en el seu cas el fet no els deu ser perjudicial.
Les femelles ponen nombrosos ous, entre 100 i 300 cadascuna, als aliments emmagatzemats o a la seva proximitat. D’aquests ous neixen erugues voraces que devoren fruits secs com ametlles i nous, pasta de cereal, xocolata, galetes, grans d’arròs, farina o altres aliments al seu abast. Aquestes erugues són uns cucs blancs i tous, de 10-12 mm de longitud al final del seu desenvolupament, amb un cap rodó i petit de color castany clar. Al seu pas, les erugues deixen l’aliment foradat o empolsinat, brut de les seves dejeccions i entortolligat amb fils de seda. L’eruga crescuda passa a la fase de crisàlide, de la qual emergeix com a adult en poc temps.
Depenent de la temperatura i de l’aliment disponible, l’arna dels fruits secs pot fer múltiples generacions per any, amb el comportament poblacional característic de les plagues. Les erugues s’obren pas en envasos de paper i fins i tot en aquells de plàstic flexible. La seva presència s’evita amb la neteja de restes i mantenint els aliments tancats en recipients rígids i ben hermètics, i es combat mitjançant insecticides.
Cal no confondre l’arna índia de la farina (Plodia interpunctella) amb l’arna mediterrània de la farina (Ephestia kuehniella). Les dues espècies són similars, de la mateixa família Pyralidae i dels mateixos colors grisencs; però Plodia interpunctella en repòs es reconeix per les 3 franges de color i pel reflex de bronze o coure de la meitat final de les ales. Arreu, ambdues espècies constitueixen un maldecap greu en tota la cadena de distribució alimentària.
[foto Jordi Badia]