L’asprella (Chara sp.) és una alga d’aigua dolça constituïda per tiges verdes ramificades en verticils seguint el patró dels equisets. Aquesta morfologia es repeteix a totes les espècies de la família Characeae, l’única vivent de l’ordre Charales i de la classe carofícies. No és clar si cal incloure les carofícies a la divisió o phylum dels cloròfits -el de les algues verdes- o bé considerar-les una divisió pròpia per la seva homogeneïtat de grup i per la seva evident complexitat anatòmica major que la resta d’algues verdes.
L’asprella fa tiges llargues de creixement il·limitat que arrelen mitjançant rizoides als fons sorrencs de basses i torrents. En aquestes tiges llargues es distingeixen entrenusos i nusos d’on surten tiges curtes, de creixement limitat. Totes aquestes tiges són verdes, estriades i de tacte aspre perquè segreguen petits cristalls de carbonat de calci. El tacte aspre dels equisets, en canvi, ve del seu contingut de sílice, no pas de carbonat de calci.
A l’assecar-se i degradar-se, l’asprella vira al color blanc del carbonat de calci i pot fer una pudor semblant a la d’all o a la d’àcid sulfhídric.
Als nusos de les tiges principals es formen també anteridiòfors i oogonis, productors respectivament d’espermatozoides i d’un sol òvul. Algunes espècies de carofícies són dioiques, és a dir amb peus masculins i femenins separats. Després de la fecundació, el zigot resultant es protegeix amb un embolcall calcificat que li proporciona resistència i, a més, facilita la fossilització i permet identificar espècies per l’ornamentació externa. Aquest fet ha permès documentar la presència de Characeae ja al Devonià (400 Ma). El zigot protegit de les carofícies és un avantpassat dels fruits de les angiospermes, en el sentit ecològic o funcional del terme. Les Characeae són gametòfits haploides, sense alternança de generacions. La meiosi té lloc a l’inici de la germinació del zigot diploide.
A la comarca de Bages, Chara sp. es troba a les rieres d’aigua clara i neta, preferentment sobre roques calcàries. Pot constituir prades subaquàtiques. Probablement existeixin diverses espècies del gènere Chara a les rieres i basses del Bages, pendents encara d’aclarir.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª, 4ª i 5ª)]