Astragalus alopecuroides (= A.narbonensis) és una herba perenne que, a diferència de la seva congènere més comuna i postrada, l’herba de Sant Llorenç (A.monspessulanus), fa tiges aèries del voltant del mig metre d’alçada. La planta té una pilositat laxa a les tiges i als raquis de les fulles, molt més densa i amb els pèls més llargs als calzes i als petits llegums. Les fulles són imparipinnades amb uns 15-25 parells de folíols el·líptics. Els glomèruls esfèrics de flors surten de peduncles curtíssims a l’axil·la de les fulles, queden doncs pràcticament arrapats a la tija. Les flors tenen pètals d’un groc clar. La imatge mostra Astragalus alopecuroides fructificat, quan els pètals ja s’han pansit però els glomèruls destaquen encara per la pilositat dels calzes i dels llegums.
Astragalus alopecuroides viu al territori àrid de la depressió de l’Ebre. A la comarca de Bages és més aviat rar; es troba sobretot a brolles de vessants solells amb poc sòl sobre margues continentals de la formació geològica Artés.
[foto Efrem Batriu]