Avellaner

Corylus avellana

L’avellaner (Corylus avellana) es troba a mig camí entre arbre i arbust; arbre per l’açada de fins a 6 o 7 metres però de port arbustiu pels nombrosos troncs de fusta flexible que surten de la mateixa soca.

Espontàniament, l’avellaner creix al Bages en zones particularment humides de rouredes i d’altres boscos caducifolis, i especialment al vessant obac de Montserrat on dóna nom a la canal dels Avellaners. Les fulles de l’avellaner són grans i en forma de cor, lleugerament asimètriques a la base, més aviat gruixudes amb els nervis secundaris paral·lels i enfonsats, i amb un doble dentat al marge que ajuda a distingir-les de les del til·ler de fulla gran amb qui conviu a Montserrat.

L’avellaner és ben conegut pels seus fruits secs, les avellanes (foto 3ª), obtingudes de varietats de conreu. L’avellaner floreix al gener i febrer, abans de treure les fulles. Les flors són unisexuades. Les masculines, molt nombroses i visibles, es troben en llargs aments que pengen en grups de 2, 3 o 4 (fotos 1ª). És molt característica l’estampa de l’avellaner a ple hivern amb les branques engalanades d’aments. Les flors femenines, en canvi, són escasses i inconspícues -amb prou feines si es veuen uns estigmes vermells- però són elles les que a la tardor esdevindran avellana; les veiem a la foto 3ª.

[fotos Jordi Badia (1ª i 4ª) i Florenci Vallès (2ª i 3ª)]

Vegeu l’article Convergència, de Jordi Badia.