El barrinador de la fusta (Zeuzera pyrina) és una arna de la família dels còssids (Cossidae). És una espècie ben coneguda en ésser una plaga per a molts arbres fruiters, en especial de la pomera i de la perera, però també del cirerer o del taronger i, fins i tot, de l’olivera, encara que de manera secundària.
Un tret important dels còssids és que els adults no tenen espiritrompa, per tant no poden alimentar-se i conseqüentment la seva vida és força curta, d’uns deu dies en aquesta espècie. Z. pyrina té un clar dimorfisme sexual, no només pel que fa a la mida dels sexes de 50 a 70 mm de longitud en el cas de les femelles i de 40 a 50 mm en els mascles, sinó també per la forma de les antenes que són filiformes en les femelles, mentre que en els mascles són bipectinades a la meitat basal i filiformes a la meitat distal (vegeu foto). El tòrax presenta una densa pilositat blanca llevat de dues fileres de taques longitudinals formades per pèls negres o d’un negre amb reflexes blavosos, i una altra taca similar situada a cada costat. Les ales davanteres de l’arna també són blanques amb taques negres. A l’abdomen s’observen perfectament les tergites. Aquestes tenen la cutícula negra amb una pilositat blanca i estan delimitades transversalment per bandes estretes de pèls blancs. Una densa pilositat blanca envolta tota la part lateral de l’abdomen i cobreix la darrera tergita.
Els adults de Z. pyrina volen de juny fins a setembre o octubre depenent de l’indret, però els mascles apareixen sempre uns dies abans que les femelles. Poc després de l’aparellament la femella realitza la posta en ferides o esquerdes a l’escorça d’un tronc o d’una branca dipositant centenars d’ous en diferents grups. Cada diminut ou fa al voltant d’1 mm de llarg, té forma ovalada i és de color taronja rosat. Després de l’eclosió les larves es mantenen agrupades uns dies protegides per filaments de seda que elles mateixes produeixen. Més tard es dirigeixen a les zones tendres de l’arbre i fan unes petites galeries o bé s’alimenten de fulles segons l’espècie afectada. Aquesta primera fase els permet assolir la mida i la robustesa suficient per poder penetrar la fusta, de manera que abandonen les primeres galeries i es dirigeixen a les branques i al tronc. A l’interior de l’arbre creixen ara unes larves amb el cos de color groc brillant puntejat per unes poques taques negres i amb el cap fosc, de color negre bru brillant a negre. A l’hivern l’activitat de les larves cessa o es redueix fins que amb l’arribada de la primavera es reprèn amb força i les larves completen el seu desenvolupament, podent assolir finalment els 60 mm de llarg. Entre els mesos d’abril i de maig es formen les pupes o crisàlides que són de color marró i mesuren de 25 a 40 mm de llarg. A principis d’estiu les pupes, que són mòbils, abandonen les seves respectives galeries i emergeixen a la superfície de troncs i branques. Aquest cicle és anual però pot ser bianual en zones de clima més fred.
Z. pyrina és distribueix per la regió paleàrtica occidental i va ser introduïda a Amèrica del Nord a excepció de les zones més fredes.
[foto Xavier Adot]