La berbena (Verbena officinalis) és l’espècie per excel·lència de la família verbenàcies a la comarca de Bages, l’única plenament autòctona.
La berbena és una herba perenne que a partir d’un rizoma relativament gruixut cada any treu tiges primes, de secció quadrangular i amb entrenusos llargs que pot assolir prop d’un metre d’alçada. Les fulles es disposen oposades. Aquestes fulles són pràcticament sèssils i de mida decreixent de baix a dalt; les de la part basal tenen limbe de contorn el·líptic profundament dividit, mentre que les de la part distal són petites i estretes, amb el marge només lleugerament dentat o lobulat. Les tiges, les fulles i els calzes tenen pèls blancs, curts i aplicats.
Les tiges de la berbena acaben en espigues erectes molt estirades, amb les flors esparses formant una hèlix al voltant de l’eix de l’espiga, no pas oposades com les fulles, ni en verticils com les flors de les labiades. Només les flors del capdamunt són obertes. Les flors neixen a l’axil·la d’una minúscula bràctea verda, tenen un calze petit de 5 sèpals verds amb les puntes granes i una corol·la simpètala en forma d’embut de color lila i uns 3-5 mm de diàmetre que s’obre en 5 lòbuls arrodonits, 2 lleugerament més petits i més junts dirigits amunt que formen un incipient llavi superior i 3 avall que constitueixen el llavi inferior. La berbena allarga molt la florida, des de l’estiu fins avançada la tardor.
La berbena creix als ambients ruderals amb sòl profund, sobretot a les vores de camins.
La berbena s’ha utilitzat profusament i amb més o menys encert com a planta remeiera de tota mena de mals, també dels mals d’amor per als quals requereix més cerimonial. Del fet d’anar a recollir la berbena la nit del solstici d’estiu deriva l’accepció actual del mot referida a les festes de les nits d’estiu, en particular la de sant Joan, en ple solstici.
La família de les verbenàcies és propera a la de les labiades. A més de la berbena (Verbena officinalis) hi pertanyen l’aloc (Vitex agnus-castus), un arbust propi de les rambles a les comarques litorals de Catalunya emprat en jardineria, Phyla filiformis, una herba importada amb la qual es fan gespes florides, i la popular marialluïsa (Lippia triphylla) amb la qual es preparen infusions digestives.
[fotos Jordi Badia]