El bitxac comú o cagamànecs (Saxicola rubicola [= S.torquata]) és un ocellet una mica més petit que un pardal, propi d’espais oberts amb perxes -arbustos, tanques o punts alts- que li permetin estar a l’aguait i exhibir-se. El seu bec fi denota l’alimentació insectívora.
Els mascles de bitxac comú tenen el cap negre, el dors marró amb algunes plomes blanques, el ventre rogenc i una característica bufanda blanca al coll; mentre que les femelles tenen el cap marró, la resta de plomatge dels mateixos colors que els mascles però menys contrastats i la bufanda blanca del coll menys marcada. Les imatges mostren exemplars mascles, la 1ª en plomatge estival quan els seus colors són més vistosos i la 2ª en aspecte hivernal, quan és més difícil distingir entre els dos sexes.
El bitxac comú és un ocell sobretot sedentari a Catalunya on s’observa durant tot l’any, però la seva població augmenta a l’hivern amb l’arribada d’emigrants del centre d’Europa o de territoris de major altitud. A la Catalunya central, el bitxac comú es troba amb preferència en prats, zones arbustives i marges de camps.
El nom popular de bitxac és onomatopeic del seu cant estrident, “bit”, “txac”, mentre que el nom alternatiu de cagamànecs es refereix al seu costum de posar-se en puntes enlairades, també als mànecs de les eines de pagès.
[fotos Xavier Idígora (1ª) i Jordi Badia (2ª)]