Blaveta comuna

Polyommatus icarus

La blaveta comuna (Polyommatus icarus) exemplifica la família licènids de papallones diürnes de mida petita i ales arrodonides conegudes genèricament amb el com de blavetes, malgrat que no sempre són d’aquest color.

És difícil destriar entre les nombroses espècies de blavetes; convé fotografiar-les i mirar amb calma els detalls. El dimorfisme sexual, la gran diferència de coloració entre l’anvers i el revers de les ales, el polimorfisme de les poblacions i canvis estacionals afegeixen complexitat. La família de papallones Lycaenidae està en expansió evolutiva.

El patró morfològic de les blavetes és el d’un cos blau i pilós i ales menudes, arrodonides i amb un serrell al marge; el color de les ales és, al revers, un beix indefinit amb una línia de taques taronja a la vora i diversos ocels a l’interior i, a l’anvers, blau uniforme als mascles -més abundosos- i marró a les femelles.

La blaveta comuna encaixa perfectament en aquesta descripció. L’anvers de les ales dels mascles és efectivament blau, mentre que el de les femelles es marró que vira insensiblement a blau a l’apropar-se al cos i amb una línia de taques taronja al volt exterior. L’exemplar de la foto 1ª és una femella perquè l’extrem deteriorat de l’ala anterior dreta deixa veure el marró de l’anvers de l’ala esquerra. També és una femella l’exemplar de la foto 3ª, però de la forma d’escates blaves en comptes de marrons.

Sovint es veuen estols de blavetes en bassals poc fondos o en àrees fangoses.

Les larves de la blaveta comuna són vermiformes, verdes i amb un cap minúscul negre; semblen més larves de dípter que no pas de lepidòpter. S’alimenten de plantes de la família papilionàcies. Les larves de blaveta es fan protegir per formigues que, a canvi, reben la secreció dolça d’una glàndula, tal com s’associen pugons i formigues.

[fotos Jordi Badia]