La blaveta de l’heura (Celastrina argiolus) és una blaveta comuna a Catalunya que basa el seu èxit en la capacitat d’alimentar-se de moltes plantes abundoses, no pas en exclusiva de l’heura com el nom popular que se li ha adjudicat podria fer pensar.
Morfològicament és una característica blaveta de color blau cel, tant els mascles com les femelles, que s’identifica pel marge negre a l’àpex de les ales anteriors vistes pel dors, estret al mascles i ample a les femelles. A més, les ales tenen un serrell de pèls que a les anteriors alterna trams blancs amb trams foscos on arriben les venes i a les posteriors és d’un blanc continu. El revers de les ales és d’un blau nacrat amb petites taques fosques. El nom popular en castellà de náyade fa referència a aquest color del revers de les ales. Els mascles -com els exemplars de les imatges- tenen 3 taquetes a l’area postbasal -la més propera al cos- de les ales posteriors, mentre que les femelles n’hi tenen 4. Les antenes i les potes combinen trams clars i foscos.
L’eruga és de color verd amb una línia interrompuda o en ziga-zaga de color magenta al dors. S’alimenta de moltes plantes comunes: l’heura, l’esbarzer, l’arboç, diverses papilionàcies i moltes més.
Els adults es veuen volar a l’interior de boscos i bardisses humides i també a les plantacions de fruiters i als parcs. A la imatge 1ª, la blaveta de l’heura està precisament a sobre d’una heura.
La blaveta de l’heura és una espècie sedentària que aconsegueix passar l’hivern en fase de crisàlide.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Esteve Roig (2ª)]