La blenera o trepó (Verbascum thapsus ssp.montanum) és una herba biennal grisenca per seu recobriment de pèls curts i densos, amb la típica estampa de les diferents espècies de bleneres o candeleres (gèn.Verbascum, família escrofulariàcies).
Al primer any fa una roseta basal de fulles oblongues, peciolades, que poden ser molt grans, de fins a 50 cm de longitud. Al segon any enlaira una tija sense ramificacions voltada de fulles progressivament menors, amb un nervi central ample i decurrent. Imperceptiblement, la tija esdevé eix de la inflorescència i les fulles bràctees a l’axil·la de les quals s’agrupen les flors. Depenent de les vitalitat i les condicions, la planta pot créixer fins a 1 o 2 metres d’alçada. En conjunt adopta un port afuat, de fletxa apuntat al cel.
A diferència d’altres espècies de Verbascum -vegeu per exemple V.pulverulentum– la inflorescència de V.thapsus no es ramifica, sinó que es manté compacta como un ciri. Les flors s’obren ara aquí i ara allà, a nivells diferents de l’espiga que així aconsegueix mantenir la florida durant mesos. Les flors són gairebé sèssils. La corol·la és groga, oberta com un plat, simpètala amb el tub molt curt i 5 lòbuls. Els estams tenen un floc de pèls blancs sobre el filament.
La blenera apareix a les clarianes remogudes i a les vores dels camins de bosc. A la comarca de Bages és una planta ben distribuïda però de presència irregular, amb les poblacions sotmeses al vaivé de les pertorbacions locals i de la successió.
Les corol·les cauen uns segons després d’haver picat o sacsejat l’espiga. Les seves infusions s’han utilitzat d’una banda per combatre la tos i afeccions respiratòries, de l’altra per enverinar lleugerament aigües estancades i pescar-ne fàcilment els peixos.