El bolet d’esca de tamariu (Inocutis tamaricis [= Inonotus tamaricis]) creix exclusivament als troncs dels tamarius (Tamarix sp.), el gènere d’arbres i arbustos de fulles esquamiformes, minúscules i caduques, característic de sòls salins. El bolet d’esca de tamariu s’assembla força al bolet d’esca vellutat (Inonotus hispidus), de manera que resulta més fàcil i segur basar la identificació en l’espècie d’arbre on es troba. Malgrat tenir porus a la cara inferior, el bolet d’esca del tamariu es classifica a l’ordre de les himenoquetals, no pas al de les poliporals.
El bolet d’esca del tamariu sol sortir a les ferides i forats que deixa l’escorça dels troncs recargolats dels tamarius vells, adherint-se a la fusta per una àmplia secció ovada. Té forma irregular, vagament d’unglot de cavall, de 5-15 cm d’amplada. La superfície superior és vellutada, de colors daurat o de rovell pintant onades d’intensitats de color diferents. Aquesta cara superior acaba en un vorell revolut de color més clar. La cara inferior té porus atapeïts, fins i circulars, d’un blanc d’ivori o de mantega. Si es talla el bolet, s’observa que els tubs mesuren uns 2 cm, ocupen més o menys la meitat de l’alçada del cos fructífer.
El bolet d’esca del tamariu es manté durant molt temps, tot i que la seva consistència suberosa no és tan dura com la del veritable bolet d’esca (Fomes fomentarius) antigament utilitzat per encendre foc.
[fotos Jordi Badia]