El bolet de soca vellutat (Inonotus hispidus) creix en arbres planifolis, particularment als plàtans d’ombra –com els exemplars de la imatge 3ª-, i a les sòfores (Sophora japonica) -com l’exemplar de les fotos 1ª i 2ª- i també als fruiters, a les robínies, als aurons, als freixes, al faig, als roures i fins a tot a les alzines, habitualment a diversos nivells de la part alta del tronc.
Té forma de mènsula semicircular de 10-30 cm de diàmetre, fermament adherida al tronc de l’arbre per una zona de 5-15 cm d’amplada. Per damunt és de color rovell amb una pilositat de tacte vellutat, però a l’envellir perd progressivament el to de vellut i s’enfosqueix cap a un castany que pot acabar quasi negre. Per sota porta una capa de porus finíssims, inicialment de color d’ivori que amb el temps també s’enfosqueix al groc i taronja. Només quan és jove, la capa de porus exsuda gotetes d’un líquid de color de carn. També només quan és jove, s’aprecia una franja estreta de color groc a l’aresta entre la cara superior de color rovell i la inferior d’ivori clar.
El bolet de soca vellutat pertany a la família himenoquetàcies, no pas a la de les poliporàcies com d’altres bolets de soca de fesomia semblant. Per això mateix no és tan dur com altres bolets d’esca, ni tampoc és prou tou quan és jove com per intentar consumir-lo.
El bolet de soca vellutat es manté durant anys damunt del tronc afectat, mentre interiorment avança en la degradació de la fusta.
El bolet de soca vellutat posa una nota de natura decadent als passejos, parcs i deveses amb sòfores i plàtans vells.
[fotos Jordi Badia]