Borratja

Borago officinalis

La borratja (Borago officinalis) és la planta que dóna nom a la família boraginàcies. Es tracta d’una herba robusta malgrat ser anual, de fins a 60 cm d’alçada. Tota ella està eriçada de pèls híspids que no arriben a punxar. Les fulles de la roseta basal són amples, ovades, gruixudes i amb un pecíol llarg, mentre que les de la tija són molt més petites, lanceolades i sèssils. Les flors tenen una corol·la radiada de color blau intens, a vegades blau cel o gairebé blanc, feta de 5 pètals soldats per la base. Al centre de la flor hi ha 5 esquames que protegeixen els estams erectes i el pistil, agrupats en una estructura cònica. Al caure la corol·la, a l’interior del calze es descobreix el fruit format per 4 mericarps esfèrics.

La borratja és una planta molt popular perquè, a més de vistosa, és comestible i medicinal. D’una banda, de la borratja es mengen les fulles de la roseta basal quan encara són tendres. N’hi ha varietats conreades, sobretot a l’Aragó. De l’altra es cullen les flors que es deixen assecar per preparar després tisanes d’efecte sudorífic. Atès el significat de l’expressió castellana “agua de borrajas“, poca rellevància en la salut deuen tenir aquestes infusions. Les flors seques de borratja són un ingredient habitual de les barreges d’herbolari.

La borratja creix a la primavera als herbassars nitròfils de les vores de camins, horts i ambients humanitzats. És una planta espontània i comuna al Bages.

[fotos Marta Queralt López]