El bruc d’hivern (Erica multiflora) és un arbust de la família ericàcies, amb les branques dretes, que assoleix al voltant d’1 metre d’alçada, excepcionalment fins als 2 metres. Té fulles linears de 6-11 mm de longitud, revolutes pels costats de manera que amaguen el revers, inserides en verticils de 4 o 5 fulles, a vegades només 3, mitjançant un pecíol corbat d’1 mm que neix d’un ressalt de la tija. L’interval entre verticils de fulles consecutius és regular, d’uns 2 mm. Les fulles velles cauen aviat, amb la conseqüència que les branques queden més fulloses per la part de dalt que no pas per la de baix on mostren les cicatrius transversals dels verticils foliars, com una escala.
A finals de tardor el bruc d’hivern comença la florida abundosa que s’allarga durant l’hivern, fent honor al seu nom popular de bruc d’hivern i a l’adjectiu multiflora del seu nom científic. Les flors es concentren a la part alta de les tiges. Les flors tenen un peduncle llarg d’uns quants centímetres i prim, un calze amb 5 dents petites, i una corol·la simpètala d’uns 5 mm de la qual sobresurten clarament els 5 estams d’anteres llargues i l’estil. Totes les parts de la flor, des del peduncle fins als estams, són rosades; el to més intens és a les anteres que arriben al granat, mentre que el rosa més pàl·lid és a la corol·la. Les flors duren molt temps, fins que arriben glaçades, potser per compensar l’escassetat d’insectes pol·linitzadors a l’hivern.
El bruc d’hivern viu a les brolles en terrenys calcaris i càlids. Té distribució mediterrània. La seva presència a la meitat sud de la comarca de Bages és capriciosa: és molt abundós en algunes àrees com la part baixa del massís de Montserrat i a les localitats de Castellgalí i Guardiola, en canvi falta o és molt rar a d’altres localitats aparentment també favorables. El bruc d’hivern no es troba a la meitat nord del Bages, ni a les comarques veïnes més al nord del Solsonès i el Berguedà ni, a la pràctica, al Moianès on només s’han localitzat alguns exemplars a l’extrem comarcal més al sud, fronterer amb el Vallès Oriental..
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª i 5ª)]