

La camamilla (Matricaria recutita) és una herba molt popular per les seves reconegudes propietats tranquil·litzants i digestives quan es pren en infusió. Es tracta d’una planta anual de primavera, petita, molt abundant a vegades als camps de conreu, als marges o a les vores de camins. Fa unes margarides de fins a 3 cm de diàmetre amb lígules exteriors blanques més aviat estretes, flors tubuloses grogues al centre i un receptacle cònic agut, buit interiorment, i que per això mateix es xafa fàcilment. Talleu pel mig amb tisores un capítol per observar-ho. Sovint s’agrupen un quants capítols al capdamunt de cada tija.
El perfum dels capítols de camamilla és intens i inequívocament agradable. Aquests capítols s’utilitzen sobretot per preparar infusions, però també en medicina i en cosmètica com a antiinflamatori. Compte a no confondre la camamilla, l’autèntica, amb la camamilla borda (Anthemis arvensis), d’aspecte molt semblant però amb el receptacle massís i quasi sense olor, ni amb el panigroc (Anacyclus clavatus), de capítols amb el receptacle pla, més grans, i de fulles i tiges d’un verd blavís o grisenc.
[fotos Jordi Badia]