La camforada (Camphorosma monspeliaca) és una mata de família quenopodiàcies que té un port particular amb branques llenyoses, tortuoses i prostrades de les quals es ramifiquen dos tipus de branques herbàcies, unes curtes i molt fulloses i unes altres llargues de fins a 45 cm, dretes, sovint rogenques, menys fulloses, que a la part alta porten també flors. A l’hivern i a la primavera, en absència d’aquestes tiges floríferes, la camforada queda en forma de coixinet o de recobriment estès damunt del sòl o la roca. Les fulles són petites i triangulars o linears, d’un màxim de 10 mm de longitud per 1,5 mm d’amplada, agudes i amb el nervi sobresortint pel revers. Aquestes fulles s’agrupen en feixos densos a les branques curtes de la base i espaiats a les floríferes. Les flors minúscules i discretes, pol·linitzades pel vent, s’amaguen entre bràctees piloses similars a fulles. Aquestes flors poden ser hermafrodites amb 4(5) estams que maduren abans i un ovari amb 2(3) estigmes llargs, o bé femenines amb els estams avortats. Floreix durant la segona meitat de l’any, com la majoria de quenopodiàcies.
La camforada, si es frega, fa l’olor agradable de la càmfora natural que s’havia utilitzat als armaris per repel·lir les arnes de la llana i altres insectes; no la confongueu amb l’olor de les pastilles de naftalina ni de para-diclorbenzè.
La camforada viu als terrenys trepitjats, nitrificats o lleugerament salins. Manté poblacions abundoses a les terres més interiors de la depressió de l’Ebre i al litoral del Rosselló i l’Empordà, enfrontant-se tant en ambdues àrees a sòls salins i nitrificats. Com fent de pont entre les dues àrees de distribució principals, la camforada es troba també en llocs erosionats del Pla de Bages, tot i que no hi és comuna.
[fotos Jordi Badia]