La canyaferla (Ferula communis) és una herba de la família umbel·líferes imponent, una autèntica megafòrbia que a més té la gosadia de créixer en llocs especialment secs i assolellats. Les seves fulles basals són molt grans, de contorn triangular i retallades 3 o 4 vegades fins a fer petits segments linears. Les fulles caulinars són escasses i progressivament menors. Cada any, la canyaferla fa una tija alta i gruixuda amb aspecte de canya, d’interior esponjós i exterior tenyit sovint d’un matís granat, que pot superar tranquil·lament els 2 metres. Aquesta tija sosté diverses umbel·les hemisfèriques situades a diferents nivells, sense involucre a la base dels radis i amb les flors grogues. La canyaferla en plena florida al mes de juny és un festival d’insectes. El fruit, tal com mostra la foto de baix, és aplanat amb les costelles marcades, però no pas alat com el de la fonollassa groga (Thapsia villosa), una herba similar però de port menor amb la qual podria confondre’s.
A diferència de la majoria d’umbel·líferes, ambdues grans herbes, la fonollassa groga i la canyaferla floreixen comparativament aviat, al mes de juny; mentre que a l’agost, quan ho fa la resta d’umbel·líferes, elles tindran tota la part aèria ja completament seca.
La canyaferla és una planta estrictament mediterrània que, a la comarca de Bages, només ateny l’extrem sud. Se la troba sobretot a les codines i carenes del PN. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
[fotos Jordi Badia]