Carex digitata

Carex digitata

Carex digitata és una herba graminoide, cespitosa i perenne amb fulles persistents a l’hivern, característica dels boscos frescals. Salta a la vista que és una de les espècies de l’extens gènere Carex de la família Ciperàcies pel seu port, pel verd intens de les fulles, per la tija acabada en espigues masculines i femenines separades o bé, si es mira de prop al temps de la fructificació, pels característics fruits secs indehiscents, petits i inflats, anomenats utricles.
Les fulles surten gairebé totes de la base; tenen forma de cinta de 2-5 mm d’amplada per 15-20 cm de longitud amb nervis paral·lels i, només a la part distal, amb els marges lleugerament escabres per un minúscul serrat. Són cintes tendres i fines que es disposen arquejades. D’aquestes fulles destaca el seu color verd intens i brillant i el vermell caoba de les beines que les emboliquen a la base.
Una o més tiges primes, de només 1 mm de secció i triangulars al tacte, surten dretes del centre de les beines. Les tiges acaben en una inflorescència d’espigues separades per sexes. A uns 5-10 cm de la punta neixen una o dues espigues pedunculades de flors femenines, llargues d’uns 2-3 cm, cadascuna amb 5-10 flors poc denses. A l’extrem de la tija neix l’única espiga masculina, més estreta i curta, amb peduncle curtíssim i amb flors petites i denses. Just per sota neix una altra espiga femenina que, al ser pedunculada i ultrapassar la masculina, aparentment es veu en posició terminal, de manera que la imatge de l’ordre de les espigues és femenina-masculina-femenina. La inflorescència no té doncs l’aspecte digitat que el nom específic suggereix.
Els fruits o utricles són ovats d’uns 3 mm, més amples a la part distal on fan un mucronet que a la base, i estan protegits per una gluma escariosa amb el nervi medial verd.

Carex digitata es distribueix pels boscos europeus. A Catalunya viu sobretot als boscos humits de fagàcies –fagedes, rouredes i alzinars- de la serralada Transversal. A la comarca de Bages es troba al vessant septentrional de Montserrat i a fondalades de l’àrea de Mura al PN de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, en una de les radiacions més al sud de la seva àrea de distribució.

[fotos Jordi Badia]