El cargol ratllat (Cepaea nemoralis) no és difícil de veure als boscos i prats del Bages. Aquest cargol presenta una gran variabilitat tant pel que fa al color de fons de la conquilla, que va del groc pàl·lid a l’ataronjat, com pel que fa a les ratlles que aquesta presenta, que poden ser des de molt amples fins a inexistents i des de molt marcades fins a borroses. Aquesta variabilitat té valor adaptatiu, com ho demostra el fet que els Cepaea nemoralis de les dunes fixades són uniformement grocs i tenen el llavi extern de l’obertura de la conquilla (el peristoma) clar, dos caràcters que afavoreixen el camuflatge i la termoregulació en un hàbitat càlid. Se sap, però, que les pressions selectives no són únicament tèrmiques o de depredació.
Es poden trobar acumulacions de conquilles destrossades de cargol ratllat al voltant de les pedres que el tord (Turdus philomelos) utilitza com a encluses contra les quals trenca cargols sacsejant-los amb el bec.
Un programa europeu participatiu, iniciat l’any 2009 amb motiu del bicentenari del naixement de Charles Darwin, documenta la variabilitat de les closques del cargol ratllat arreu d’Europa i als diferents hàbitats en base a les observacions de múltiples informadors aficionats, il·lustrant així l’evolució de les espècies.