Cargola de roca del Montcau

Erodium foetidum ssp. glandulosum

La cargola de roca del Montcau (Erodium foetidum ssp. glandulosum [= Erodium glandulosum]) és una mata perenne de la família dels geranis que, a la comarca de Bages, creix només a les carenes del P.N. de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac.
Té forma de coixinet ancorat a la roca per arrels gruixudes i potents, desproporcionadament grans en relació a la part aèria de la planta, com a adaptació a viure al medi inhòspit de les carenes ventoses i rocoses. Les fulles neixen directament del coll de l’arrel; són bipinnatisectes acabades en lòbuls petits, verdes per ambdues cares. Els dos pètals superiors de la flors estan tacats de morat. Els fruits en agulla recorden els dels geranis cultivats (gènere Pelargonium).

L’aïllament a les muntanyes ha permès la diferenciació de diverses subespècies de cargola de roca, distribuïdes en serres diferents.
Erodium foetidum ssp. glandulosum manté una població gran a les parts altes del PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac on troba l’hàbitat apropiat a les carenes i cims de conglomerat, amb una particular abundància a l’entorn del Montcau. Erodium foetidum ssp. glandulosum té una distribució bàsicament pirinenca. El punt més proper on es retroba és a les calcàries de la Tosa d’Alp, a l’Alt Berguedà limitant amb la Cerdanya.
Als cims de la meitat oriental del massís de Montserrat viu una població escassa de la cargola de roca de Montserrat (Erodium foetidum ssp.rupestre), de port menor, els 5 pètals d’idèntic color rosat i les fulles discolors, blanquinoses a l’anvers i verdes al revers.
Encara es coneixen 4 formes més de cargola de roca a les muntanyes dels Països Catalans. No hi ha acord total en el detall d’aquestes divisions, sobre si cal considerar-les com a espècies o com a subespècies -tal com fem aquí seguint O.Bolòs i J.Vigo (Flora dels Països catalans, 1990)-, ni si totes elles tenen un mateix rang taxonòmic. En qualsevol cas, les diferents cargoles de roca a muntanyes diferents, ni que siguin tan properes com el Montcau i Montserrat, il·lustren magníficament el procés d’especiació al qual condueix l’aïllament.

[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Florenci Vallès (5ª)]