Cargolina

Pomatias elegans

La cargolina Pomatias elegans pertany a la família dels pomàtids (o pomatiàsids). Els pomàtids són gastròpodes (o gasteròpodes) terrestres del superordre dels cenogastròpodes, integrat principalment per espècies marines. Des del punt de vista evolutiu, està bastant allunyada de la majoria de cargols i cargolines terrestres, que pertany a l’ordre dels pulmonats i al superordre dels heterobranquis. Els pulmonats, contràriament al que succeeix en la majoria de cenogasteròpodes, són hermafrodites i no tenen opercle.

Pomatias elegans té sexes separats i té adherit al peu un opercle calcari amb el qual tapa l’obertura de la conquilla per protegir-se i conservar millor la humitat interna. Vegeu a les imatges com canvia la posició de l’opercle en funció de la posició de la cargolina. En consonància amb el fet de ser terrestre, respira a través de les parets de la cavitat pal·lial i no té brànquies, com la majoria de pulmonats. Té una trompa allargada i dos tentacles cilíndrics a la base dels quals hi ha els ulls. La seva conquilla fa 12-16 mm d’alt per 9-11,5 mm d’ample, és de coloració variable (grisenca, marró, rosada, groguenca) i acostuma a ser lleugerament més grossa en les femelles.

S’alimenta de matèria vegetal en descomposició i viu a tot arreu on n’hi ha, tant a boscos, bosquines i prats, com a les zones conreades (marges, olivars, vinyes…). Només és activa quan l’ambient és humit i s’amaga (sota pedres, fulles…) quan és sec.

És una espècie pròpia de la conca Mediterrània i de l’Europa occidental, força freqüent al Bages.

Pomatias elegans pertany al mateix ordre que Moitessieria olleri, una petita cargolina (2-3 mm d’alçada) dels corrents d’aigües subterrànies que va ser descoberta a les coves del Toll de Moià l’any 1960. Durant la dècada de 1990 aquesta cargolina cavernícola va ser trobada per primera vegada a la Catalunya Nord.

[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]