La carlina petita (Carlina vulgaris subsp. vulgaris) és una herba de la família compostes amb l’aparença d’una versió amb tija i capítol menor de la popular carlina cínara (Carlina acanthifolia subsp.cinara) que a les comarques pirinenques s’acostuma a penjar a l’estança principal o a la porta d’entrada de les cases antigues com a símbol de benvinguda i objecte decoratiu natural.
La carlina petita sol durar dos anys. Enlaira una tija dreta d’un o dos pams, simple o ben poc ramificada a la part alta, que culmina en un capítol de 2-3 cm de diàmetre. Les fulles són sèssils, de limbe lanceolat amb el nervi central ben visible, ample i blanc. Tant les tiges com els marges de les fulles són plens de dents espinescents que apunten cap a totes les direccions; la carlina petita és una planta que no hi ha per on agafar-la. A la part més alta de la tija, les fulles passen insensiblement a ser bràctees externes, verdes i espinescents del capítol. Més a l’interior del capítol hi ha un altre tipus de bràctees; aquestes bràctees internes són liguliformes sense espines, com cintetes molt estretes de 15-20 mm de longitud, de color daurat clar i disposades obertes radialment com un sol. Les flors, al receptacle del capítol, són totes tubuloses i tenen la corol·la del mateix to daurat clar que les bràctees internes.
La carlina petita floreix a ple estiu.
La carlina petita viu als prats entre pinedes de pinassa, en condicions climàtiques submediterrànies. A la comarca de Bages esdevé més freqüent a mesura que es guanya altitud. Es troba també al vessant septentrional del massís de Montserrat.
[fotos Jordi Badia]