La castanyeta de la vinya o cuc blanc de la vinya (Vesperus xatarti) és un escarabat de la nova família Vesperidae separada recentment de la molt més extensa i coneguda família Cerambycidae d’escarabats de cos allargat i antenes llarguíssimes, temut per la seva afectació als arbres fruiters, a les oliveres i sobretot a la vinya.
Els adults tenen el cos de color castany fosc amb dimorfisme sexual molt marcat. Els mascles mesuren 20-25 mm de longitud sense comptar les antenes més llargues que el cos, són esvelts i els seus èlitres cobreixen totalment l’abdomen. La imatge dels mascles és la d’un cerambícid típic o banyarriquer (foto 1ª). Les femelles són més grosses, d’uns 40 mm de longitud, les seves antenes són més curtes que el cos i tenen un abdomen gros i inflat que els èlitres, de la mateixa mida que els dels mascles, no arriben a cobrir. Les femelles recorden als escarabats butllofers (fam.Meloidae) pels seus èlitres curts. A l’extrem de l’abdomen tenen un oviscapte retràctil que trauran a l’hora de pondre els ous. Les imatges 2ª i 3ª mostren una femella fecundada amb l’abdomen molt inflat que no ha aconseguit pondre els ous. Els mascles volen; en canvi les femelles, molt més pesades, només caminen. Els adults emergeixen de la nimfa a final de tardor i a començament d’hivern. Viuen només el temps just per reproduir-se. La seva activitat és sobretot nocturna.
La femella fecundada s’enfila a una parra o a un tronc similar i, valent-se d’una esquerda, pon sota l’escorça un centenar d’ous blancs, com grans d’arròs, junts en una placa feta d’un adhesiu que s’endureix en contacte amb l’aire. A la primavera, hi ha l’eclosió dels ous; d’ells en surten larves que es deixen caure i es fiquen sota terra. Les larves passen 2 o 3 anys sota terra menjant les arrels fines i tendres i rosegant les més grosses, arribant fins al coll de l’arrel o a la zona d’empelt de l’arbre o el cep. Aquestes larves tenen un cos blanc amb el cap poc diferenciat, tou, segmentat i de forma cúbica en comptes d’allargada, amb dues mandíbules potents, separades i fosques a l’extrem davanter. Aquestes larves curtes i radicícoles diferencien als Vesperidae dels Cerambycidae, les larves dels quals són allargades i habitualment xilòfagues.
Òbviament, són les larves radicícoles de la castanyeta, els cucs blancs difícils de veure perquè viuen al sòl, els que perjudiquen la vinya, no pas els adults que apareixen a l’hivern. Els ceps que pateixen l’atac de larves de castanyeta a les arrels perden vitalitat i, si són acabats de plantar, poden morir. L’afectació per castanyeta en una vinya sol anar per rodals. La castanyeta de la vinya es combat a l’hivern amb trampes de feromones per atraure els mascles, mitjançant estaques folrades d’arpillera o de cartró ondulat per induir les femelles a pondre-hi els ous, amb bandes de cinta adherent a la part baixa dels troncs perquè les femelles hi quedin atrapades abans de pondre i, directament, retirant les plaques d’ous de les escorces.
[fotos Montserrat Porta (1ª) i Florenci Vallès i Jordi Badia (2ª i 3ª)]