La castanyola (Cyperus rotundus) és una herba perenne de la família ciperàcies amb el port característic del papir egipci o dels paraigüets (C.eragrostis) però a escala reduïda a uns 30 cm d’alçada, que apareix als horts. Fa un rizoma prim que serpenteja a terra, amb, de tant en tant, tubercles que acumulen substàncies de reserva i que es corresponen amb les xufles d’una xuflera (Cyperus esculentus) amb les quals es fa l’orxata. D’un bulb del rizoma s’enlaira la tija de secció triangular, envoltada de fulles en forma de cinta d’uns 2-6 mm d’amplada i sense sobrepassar la tija, d’un verd intens i amb nervis paral·lels d’entre els quals només el central queda ben ressaltat. La tija acaba en una inflorescència formada per dues bràctees llargues de consistència foliar i una umbel·la de 3-10 grups espigues en disposició quasi palmada. Les flors s’arrengleren a les espigues en dues fileres. Aquestes flors són hermafrodites; consten d’una bràctea protectora de color marró, 3 estams i un pistil amb un estil llarg i 3 estigmes encara més llargs i fins que despunten de la bràctea.
La castanyola és una planta comuna a les terres conreades, productiva i difícil d’eradicar degut als seus rizomes.
[foto Jordi Badia]