Cyperus eragrostis és una herba de la família ciperàcies, vinguda d’Amèrica i naturalitzada als sòls humits de vora l’aigua. El seu port de prop d’un metre està a mig camí entre el més petit de la xuflera (Cyperus esculentus) conreada a l’Albufera de València pels nòduls comestibles dels seus rizomes i el magnífic del papir (Cyperus papyrus) espontani al delta del Nil, les fulles del qual, trenades i tractades, foren utilitzades de suport per l’escriptura jeroglífica a l’antic Egipte.
Cyperus eragrostis és una planta vivaç que té rizomes. Les fulles i tiges són d’un verd clar intens. Les fulles prenen la forma d’una cinta de prop d’1 cm d’amplada, mentre que les tiges són de secció triangular. Les tiges s’interrompen per formar grups amb peduncles desiguals d’espiguetes disposades en ventall i emmarcades per llargues bràctees foliàcies que les ultrapassen i donen l’aspecte elegant d’un paraigüet. Aquestes espigues passen del verd al rogenc en el procés de maduració.
L’espècie Cyperus alternifolius es comercialitza en jardineria amb el nom popular de paraigüet; Cyperus eragrostis pot denominar-se doncs paraigüet americà. El gènere Cyperus és conegut també amb els noms populars de serrana i de castanyola.
Al Bages, C.eragrostis és especialment abundós a les ribes del riu Llobregat.
[fotos Jordi Badia]