La centaura pulcra (Centaurium pulchellum) és una herba anual, petita i bonica, de la família gencianàcies. S’enlaira poc més d’un pam com a màxim, en port gràcil, tot delicadesa. La tija, de només 1 mm de diàmetre, neix sense roseta basal de fulles i es ramifica només a partir d’una certa alçada. Les fulles són oposades amb limbe estretament ovat, sèssils i de mida creixent de baix a dalt. Les flors es disposen en dicasi, és a dir, en una inflorescència cimosa on una branqueta acaba en una flor a la vegada que de la seva base surten oposades dues branquetes filles que repeteixen l’estructura, i així una i altra vegada. La centaura pulcra esdevé tota ella un dicasi al servei de les boniques flors radiades. La flor central entre dues branquetes de la part baixa és sempre pedicel·lada, un caràcter que discrimina la centaura pulcra d’altres espècies del gènere. Les flors tenen un calze tancat, llarg i estret, dividit en 5 sèpals, però més llarg és encara el tub de la corol·la que sobresurt abans d’obrir-se en 5 pètals, ocasionalment només en 4. Del centre del tub despunta un estigma en dos lòbuls arrodonits i, més amunt, 5 estams de filaments molt prims.
La corol·la de la centaura pulcra sol ser de color rosa intens, del mateix to que la centaura (Centaurium erythraea), però les poblacions del Bages tenen la flor tant d’aquest rosa intens com ben blanca, potser fins i tot les plantes de flor blanca són més freqüents, i excepcionalment apareix algun exemplar amb flors d’un rosa molt pàl·lid.
La inflorescència de C.pulchellum té flors a diferents nivells i és més laxa que la de C.erythraea que les agrupa denses al capdamunt, en un aparent corimbe.
La centaura pulcra apareix a començaments d’estiu als prats baixos i als camins poc trepitjats. És freqüent, però al ser una planta menuda cal fixar-s’hi.
[fotos Jordi Badia]