Centaurea intybacea

Centaurea intybacea

Centaurea intybacea és una mata de base llenyosa amb tiges progessivament més verdes com més amunt, fins a superar el metre d’alçada les més altes. Les fulles inferiors tenen forma pinnatisecta amb els segment molt estrets, mentre que les caulinars superiors passen a ser incises i finalment simples i linears. Les tiges acaben en un capítol solitari i esfèric d’1,5 cm de diàmetre, molt tancat per dalt, amb l’aspecte típic de les Centaurea. Les bràctees de l’involucre acaben en un apèndix triangular, de color entre vermellós i marró, que porta 7 o 9 cilis que no arriben a ser punxosos. Les flors purpúries apareixen a ple estiu.

Centaurea intybacea viu en indrets secs i assolelats, fins i tot erosionats. Una localitat clàssica de Centaurea intybacea al Bages, amb una població extensa, és Collbaix.

El gènere Centaurea comprèn en total unes 500 espècies; és un dels més extensos i testimoni de l’èxit evolutiu de les plantes de la família Asteridae o compostes. No és estrany doncs que al Bages n’hi visquin unes quantes. El gèn. Centaurea es caracteritza pels seus capítols grossos i amb receptacle en forma de copa, com carxofes, coberts per un involucre de bràctees o esquames amb la punta acabada en un apèndix de morfologia variable, a vegades punxós, particular de cada espècie.

[fotos Jordi Badia]

Vegeu d’altres espècies de Centaurea: el gratabous (Centaurea scabiosa), Centaurea jacea i la pinya de Sant Joan (Leuzea conifera [= Centaurea conifera]).