La cogomassa o farinera (Amanita ovoidea) és un dels bolets més grossos i robustos que es troben fàcilment a la comarca de Bages. Com la resta de bolets del gènere Amanita, neix en forma d’ou, cobert per un vel total. Al créixer, l’ou s’esquinça i les seves restes queden formant una volva a la base del peu i flocs que pengen del marge del barret mentre el bolet és jove. La cogomassa és tota ella ben blanca, del color de la farina, com el seu nom indica. El seu peu és gruixut, de més de 3 cm de diàmetre i proporcionalment no massa alt, d’uns 15 cm. La seva superfície és llisa a la part més alta, en canvi més rugosa per sota del punt d’inserció del vel parcial que havia cobert les làmines. El barret, globós al començament, assoleix uns espectaculars 25 cm de diàmetre quan és ben obert, circular i pla. Aquest barret és sempre molt massís i amb cutícula llisa, sense escames. Per sota porta làmines denses i lliures, blanques, però que amb el temps poden esgrogueir una mica. La volva sol quedar enterrada, tal com passa amb l’exemplar de la foto de l’esquerra, ja massa gran per conservar gaires restes de l’ou a la vora del barret.
La farinera surt a la tardor a les pinedes de pi blanc, als fenassars i llistonars, i als alzinars clars, sovint en llocs terrosos amb poca cobertura d’herbes.
Es considera comestible de mala qualitat, sense interès gastronòmic més enllà de la mida. Pel risc de confondre’l amb d’altres espècies molt tòxiques del gènere Amanita és del tot recomanable prescindir-ne.