La cogullada vulgar (Galerida cristata) és un ocell de la família dels alàudids que fa uns 17 cm de llarg i és de colors discrets, però destaca per la cresta prominent que generalment porta erecta. El mascle i la femella són molt semblants, però els exemplars joves presenten un pigallat pàl·lid i tenen la cresta més curta.
És una espècie sedentària, freqüent al Bages i a tota la península Ibèrica, que viu als espais oberts, als camps de conreu i a les vores de camins i carreteres, on s’alimenta principalment de llavors i insectes.
Canta ja a finals d’hivern des d’un posador o en vol, amb un cant fort i clar, però menys musical i de frases més curtes que el de l’alosa (Alauda arvensis). Dins aquest cant hi ha imitacions de sons del seu entorn, com ara el xiulet del pastor.
El niu el fa a terra i és de construcció senzilla, però està molt ben camuflat, i només hi va quan sap que no l’observen. Fa dues cries per temporada, entre abril i juliol, de 3 a 5 ous cadascuna. La durada de la incubació és de 12 a 13 dies, i l’estada dels polls al niu és de 9 a 11 dies. Després els joves poden retornar al niu encara durant les primeres nits, i entre els 16 i els 18 dies comencen a volar.
L’àrea de distribució de la cogullada vulgar és molt àmplia. Viu a tota la zona temperada d’Euràsia, des de Portugal al nord de la Xina i a l’oest de l’Índia, i pel sud arriba fins al riu Níger. Cap al nord arriba fins a Gran Bretanya, on només es troba de forma esporàdica al sud d’ Anglaterra.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]