El colletxó o coletxó (Moricandia arvensis subsp. arvensis) és una mata de la família crucíferes que dura uns pocs anys i que creix fins prop d’un metre d’alçada. No passa desapercebuda al proliferar en llocs àrids de vegetació escassa, sovint humanitzats i alterats, i al florir durant gairebé tot l’any.
El colletxó es ramifica des de la base en branques llargues, una mica desmanegades i acabades en inflorescència.
Les fulles són sèssils, glauques i gruixudes, de 6 cm de longitud com a màxim. Hi ha dos models de fulles segons el contorn del limbe, amb tota la gradació entre ells. Les fulles de la base tenen contorn obovat –més amples a la meitat distal que a la meitat basal- amb l’extrem arrodonit, la base atenuada i el marge sinuós o crenat. En canvi, les fulles de les tiges són ovades –més amples a la meitat basal que a la distal-, amplexicaules –la base del limbe sobrepassa la tija-, en forma de cor i tenen el marge més llis. La nerviació ampla hi és ben visible en color blanc, malgrat que no està gens ressaltada.
Les flors tenen 2 dels 4 sèpals cucul·lats –és a dir, amb una petita gibositat a la base- i 4 pètals d’uns 2 cm de color rosa lilós més intens a la nerviació. El fruit és una síliqua d’uns 5 cm de longitud amb les granes biseriades.
El colletxó és una planta prolífica, amb capacitat colonitzadora; la foto 3ª en mostra un plançó. Tot i el seu epítet específic arvensis, el colletxó es troba als marges de camins i als costers assolellats, més que als camps de conreu.
A Catalunya, el colletxó és abundós a les terres al nord de l’Ebre i, al País Valencià, a les d’Alacant. També es distribueix per l’immens desert del Sàhara. El colletxó no surt a la flora del Bages de Pius Font i Quer, ni s’havia detectat abans la seva presència en aquesta comarca fins que al 2016 es va observar en poblacions extenses a tres localitats de condicions similars: damunt del runam salí de Vilafruns (Balsareny) restaurat l’any 2011 on no hi va ser plantat, al vessant solell del talús de la nova via dels FGC a Les Torres (Sant Joan de Vilatorrada) i al talús de la carretera C-55 a l’entrada a Callús, al lloc conegut com la rotonda de cal Magre. El colletxó, a més d’embellir els talussos i la restauració del runam de Vilafruns, contribueix molt positivament a estabilitzar i enriquir la terra d’aquests llocs remoguts. Excel·lent, ni fet expressament!
La foto 4ª mostra l’expansió assolida al març del 2020 pel colletxó al solell del runam restaurat de Vilafruns.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Florenci Vallès (4ª)]
- Vegeu La restauració del runam de Vilafruns, de Jordi Badia