La colza (Brassica rapa [= napus] subsp.oleifera) és una herba anual de la família de les crucíferes o brassicàcies, parenta de la ravenissa groga i la ravenissa blanca, que sovint es pot veure cultivada al Bages, on, a l’abril, el groc intens dels camps florits d’aquesta planta destaca sobre el fons verd format pels cereals.
Fa de 30 a 100 cm d’alt. Les seves fulles inferiors són verdes, cobertes de pèls aspres, pinnatipartides i amb el lòbul terminal més gros que els laterals, mentre que les superiors són de color verd blavenc, sense pèls, amplexicaules a la base i amb els entrants del marge poc profunds. Les flors, agrupades en raïms terminals, tenen 4 pètals de color groc viu i un peduncle d’una llargada similar a la de la resta de la flor. Floreix d’abril a juny. Els fruits són síliqües de 3,5 a 8 cm de llarg, amb inflaments que recorden un collar de perles, i amb una sola renglera de llavors.
Probablement es va originar per selecció artificial a partir de Brassica rapa subsp.sylvestris, una mala herba dels camps europeus que no és present a Catalunya. És cultivada a gran part del món per produir oli vegetal per al consum humà i biodièsel a partir de les seves llavors, i també per ser utilitzada com a farratge. Un conjunt de varietats de colza amb nivells baixos d’àcid erúcic i de glucosinolats, que tant l’un com els altres són mitjanament tòxics a dosis altes, van ser obtinguts al Canadà i se’ls va donar el nom de canola, que és un acrònim de Canadian Oil Low Acid, expressió que significa oli canadenc de contingut baix d’àcid. L’oli de colza desnaturalitzat amb anilina i venut de forma fraudulenta es va fer tristament famós a Espanya a partir de l’any 1981 a causa de la intoxicació massiva de possibles conseqüències greus (afectacions irreversibles a diverses parts del cos i mort) que va afectar a unes 20.000 persones.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Jordi Badia (5ª)]