La ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium subsp. nasturtiifolium) és una de les herbes de la família de les crucíferes o brassicàcies més comuna al Bages, i també a la major part de Catalunya. Pot ser biennal o perenne, fa de 20 a 80 cm d’alt i és erecta i ramificada. Té les fulles pinnatisectes o pinnatipartides, amb els segments fortament dentats, i cobertes de pèls rígids, sobretot als nervis. Les flors, agrupades en raïms terminals, tenen 4 pètals de color groc viu i un peduncle d’una llargada similar a la de la resta de la flor. Floreix de març a novembre. Els fruits són síliqües primes, de 2 a 4,5 cm de llarg, amb inflaments que recorden un collar de perles, i amb una sola renglera de llavors petites.
Viu en llocs assolellats, sobre terres més o menys remogudes -on pot formar poblacions nombroses com la de la foto 1ª- i tolera bé la sequedat. Tot i que és freqüent a les vinyes i els oliverars, no pot ser considerada una herba clarament arvense (lligada als conreus), perquè també creix als codolars dels rius i altres llocs de sòl pedregós, sobre la terra remoguda que s’origina quan els arbres són arrencats pel vent o la neu, etc.
Està distribuïda principalment per la part occidental de les zones mediterrània i submediterrània, però falta a l’oest i a la major part de la meitat sud de la península Ibèrica i, a les Balears, tan sols s’ha trobat a Formentera i en alguns illots d’Eivissa. No és present al nord d’Àfrica i, a Itàlia, tan sols se la troba al nord.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª i 4ª) i Jordi Badia (3ª)]