La consolda menor o petita (Symphytum tuberosum) és una herba perenne de la família boraginàcies, pròpia de boscos caducifolis humits amb bona terra i que, a la comarca de Bages, viu a algunes alberedes de la vora dels rius. Té un rizoma tuberós -d’aquí el seu adjectiu específic- d’on surten les tiges d’uns 40 cm. Les fulles són de contorn oval o lanceolat, molt grans les de la base i progressivament menors com més amunt de la tija, i atenuades al pecíol. A la primavera, la consolda menor floreix en cimes escorpioides a l’extrem de la tija. Les flors són pèndules, grans i atractives. Tenen una corol·la tubular groga, de fins a 2 cm, sobtadament eixamplada a la meitat i acabada en 5 petits lòbuls recorbats enfora, del centre de la qual sobresurt l’estil.
La consolda deu el seu nom a la propietat de cicatritzar o soldar ferides. Inicialment, la teoria del signe va interpretar la morfologia de la planta amb fulles decurrents sobre la tija -és a dir, tija i fulles soldades en unió contínua, un caràcter més manifest a la consolda gran (S.officinale) que no pas a la menor- com una evidència de la seva virtut per curar ferides. La ciència actual ha descobert que el rizoma de la consolda menor conté al·lantoïna, un principi actiu epitelitzant, àmpliament utilitzat en farmàcia i cosmètica per promoure la cicatrització de les ferides. La teoria del signe no anava errada.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª i 4ª)]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.