La cotorra (o cotorreta) argentina o de pit gris (Myiopsitta monachus) és un ocell de l’ordre dels psitaciformes (lloros) originari del centre i el nord d’Argentina; Uruguai; Paraguai; el centre i el sud de Bolívia; i la part sud del Brasil limítrofa amb els països anteriors. Les cotorres de pit gris que s’han trobat vivint en llibertat en l’Estat Espanyol pertanyen a la subespècie Myiopsitta monachus monachus, que és originària del nord-est d’Argentina, del sud del Brasil i de l’Uruguai.
Mesura 28-31 cm de llarg i és una mica menor i més estilitzada que un colom. Els sexes són similars. La seva coloració general és verd brillant, però té front, galtes, coll i pit de color gris. El seu bec és marró clar, el seu iris és fosc i les seves potes són grisenques. Els individus joves es distingeixen perquè tenen el front de color gris verdós.
Han estat identificades fins nou vocalitzacions diferents en la cotorra de pit gris. En vol, repeteixen un fort i aspre “krrah krrah“, mentre que quan estan posades poden emetre regularment una feble xerradissa “roooarh“.
A la seva àrea d’origen, ocupa boscos de sabana semiàrida, matollars de vegetació xeròfita, boscos de ribera, àrees obertes amb arbres dispersos, etc. En la seva distribució és essencial la disponibilitat d’arbres per a la construcció de nius. Així, l’espècie s’ha vist afavorida per la introducció d’arbres com els eucaliptus i la instal·lació de pals elèctrics en zones sense arbres.
El niu (foto 2ª) no solament serveix per a la cria, sinó també com a dormitori durant tot l’any. Constitueix així el centre d’activitat diària dels individus, del qual parteixen cada dia en petits grups. Les cotorres argentines són l’única espècie de lloro el niu de la qual és construït ajuntant i entrellaçant petites branques. La foto 4ª mostra a una cotorra argentina a la capçada d’una troana (Ligustrum lucidum) on ha triat ja una branca seca i disposada a la feina; a la foto 5ª, la cotorra té ja la branca que acaba de serrar amb el bec poderós i que portarà cap al niu. Construeixen així una estructura d’aspecte globular, amb una entrada en forma de túnel que condueix a la cambra interior. Altament sociables, un nou niu pot ser construït adossat a un ja preexistent, formant-se d’aquesta forma un niu compost. Els nius compostos estan formats per un conjunt de cambres independents a les quals s’accedeix per les seves respectives entrades. A l’Argentina s’ha citat el cas de nius compostos, construïts sobre torres metàl·liques, amb més de 70 cambres cada un. Existeixen indicis de cria cooperativa, és a dir, els joves podrien eventualment ajudar a criar els seus germans de la següent niuada.
L’espècie s’alimenta principalment de llavors, fruits, flors, brots i larves d’insectes, tant en els arbres com sobre el terra. En àrees agrícoles, s’alimenten també de llavors com el blat de moro, el gira-sol o la melca i de fruites com els cítrics, els préssecs o les peres, per la qual cosa és considerada com una plaga per a l’agricultura. A causa d’això, i als problemes que els nius construïts en pals d’electricitat causen sobre les línies elèctriques, els nius són sovint destruïts o cremats, però aquesta mesura de control resulta poc efectiva.
Les cotorres argentines silvestres que es troben fora de la seva àrea d’origen, a Europa i a Amèrica del Nord, són descendents d’exemplars captius -comprats com a animals de companyia- que van fugir o van ser alliberats. Viu en llibertat a Catalunya com a mínim des de 1975, quan va ser vista per primera vegada volant pel cel de Barcelona. En aquesta ciutat i la seva àrea metropolitana ara hi viuen milers d’exemplars, totalment adaptats a l’ecosistema urbà, on s’alimenten als parcs i jardins, i crien bàsicament a les palmeres. Al Bages cria com a mínim des de l’any 1992, preferentment als arbres de ribera, però ho fa de forma localitzada. A la ciutat Manresa ha fet nius sobre els avets i els cedres (foto 2ª, niu de cotorres sobre un cedre al barri de La Balconada).
S’ha vist a la cotorra argentina alimentant-se de fruits de mèlia (Melia azedarach), un arbre originari de les parts baixes del sud i l’est de l’Himàlaia que produeix uns fruits molt tòxics per als humans i per a altres espècies. Probablement, al Bages, la cotorra argentina és l’únic vertebrat que es menja aquests fruits.
[fotos Florenci Vallès (1ª), Jordi Badia (2ª, 3ª, 5ª i 6ª) i Oriol Oms (4ª)]
- Vegeu la menys freqüent cotorra de Kramer (Psittacula krameri).
- Vegeu l’article ¡Qué bueno que viniste!, de Jordi Badia.