Crepis albida és una herba perenne de la família compostes, una més de les que fa capítols grocs. La majoria de les fulles són basals, quasi sèssils, grans, de contorn el·líptic barroerament dentat i amb el nervi medial blanc contrastat. Les tiges, poc ramificades i poc fulloses, s’enlairen a uns 50 cm. Els capítols tenen un receptacle inflat a la base, d’uns 20mm d’altura per 15mm de diàmetre. Quan està florit a començaments d’estiu, Crepis albida es diferencia d’altres compostes perquè les bràctees de l’involucre comencen en forma oval a l’exterior i progressivament es fan més llargues a mesura que avancen cap a l’interior i pel seu ample marge escariós. Les flors són totes ligulades, de color groc. D’elles en resulta un aqueni allargat, d’uns 10 mm, amb un vil·là blanc. Tota la planta pot tenir pilositat clara, d’aquí el nom C.albida.
C.albida creix sobretot en ambients pedregosos.
Es distingeixen formes subespecífiques de Crepis albida. Les plantes de la comarca de Bages, per la seva bona mida, deuen pertànyer a la ssp.macrocephala.
[fotos Efrem Batriu]